UN GOS
A CASA

Aquest espai, busca facilitar la decisió de qui desitja incorporar un gos a la família. D'aquí el seu nom: Un gos a casa.  

     És fàcilment comprensible que no tots els gossos són adequats per a totes les persones i circumstàncies. Per exemple, una família amb gent major precisa una raça distinta que una parella sola amb molta activitat a l'aire lliure, o per a una família amb nens seria mes aconsellable un tipus de gos que seria totalment distint a l'aconsellable per a una persona sola que requereixi tranquil·litat.  

     Atendre a les necessitats i circumstàncies personals, evitant la compra compulsiva guiada únicament per “un m'agrada” o “no m'agrada”, evitaria en gran parteix la vergonyosa xacra de l'abandó.  

     En un esforç per a col·laborar en una elecció adequada, els oferirem una idea general de les característiques de les races mes comunes en el nostre entorn, perquè cadascú pugui analitzar que exemplar plena millor les seves expectatives de gaudir de la incomparable companyia d'un gos.

Característiques:

    - Gos de caça tot terreny, vigorós i resistent.
    - Tamany mitjà, robust i ben constituït.
    - Cap ample, orelles penjant i mandíbula poderosa.
    - Pèl curt, dens i impermeable.
    - Alçada de la creu de 56 a 57 cm els mascles i 55 cm. les femelles.
    - Pes entre 25 i 35 kg.
    - Mitjana de vida: 12 anys. 

LABRADOR RETRIEVER

ORÍGENS:

Els orígens del labrador són un misteri. Prové del Canadà, però podria tenir avantpassats nòrdics. A partir del segle VII va realitzar una llarga estada a la regió de Terranova, on va adquirir una resistència poc comú i la passió per l’aigua. 

CARÀCTER:

Intel·ligent, dòcil, molt afectuós, molt sociable, fidel, silenciós, gens agressiu i gens tímid. 

QUALITATS : 

Molt fàcil d’ensinistrar, comprèn les coses amb rapidesa i li agrada obeir les ordres. Molt amable amb els nens i amb la gent gran. Es un bon guardià. S’adapta molt bé a les ciutats i a viure en un pis. Té una salut de ferro. S’ha de raspallar una o dues vegades per setmana. 

DESAVENTATGES:

És molt tossut, és indispensable donar-li una bona educació quan és cadell. No li agrada la soledat. Amant de les fugues, a vegades té tendència a escapar-se. Sempre té gana i per tant guanya excés de pes amb facilitat i també acostuma a robar menjar. Les femelles poden arribar a tenir 10 o més cadells en cada part. 

PER A SER UN AMO PERFECTE:

No cedir mai als seus capricis. Mai utilitzar la violència, el pot marcar per a sempre. Com a mínim necessita tres sortides diàries, llargues passejades i molt exercici. No ensinistrar-lo mai per a atac, ja que carent d’agressivitat. Es un magnífic nedador, no li privi mai de l’aigua. No li agrada la calor i és amant de l’aire lliure.

CARACTERÍSTIQUES:

     · És un gos de línies harmòniques i mitjanes.
     · Es mou amb petits saltironets ràpids i lleugers.
     · Contràriament al que sembla és un gos fort
     · Pèl arrissat o acordonat.
     · Podem trobar 5 colors diferents: blanc, negre, apricott, marró i gris.
     · Alçada a la creu i pes segons la mida: 25 cm i 6 kg el toy ; de 28 a 35 cm i 7 kg el nan; de 35 a 45 cm i 12 kg el mitjà i de 45 a 55 cm i 20kg el gegant.
     · Longevitat: 17 anys.

CANITX


ORÍGENS:
Prové del Barbet. Els seus orígens son a França, on el canitx gegant, del qual provenen les altres 3 mides, antigament exercia de cobrador d’aus aquàtiques, així com de guardià de cabres i ovelles.

CARÀCTER:
Alegre i bulliciós, de bon caràcter i molt dotat per aprendre joc de tot tipus, el canitx és el company ideal per una família. Sempre disposat a fer piruetes i pallassades. 

QUALITATS:
Viu i intel·ligent. Juganer. Bon caràcter. Molt afectuós, inclús amb les visites. Molt fidel i obedient. Atent, de memòria excel·lent. Aprèn amb molta facilitat . No perd pèl a casa, pel que normalment no afecta a les persones asmàtiques, ni amb al·lèrgies. Molt indicat per tenir amb nens i gent gran.

DESAVANTATGES:
A vegades massa nerviós si no es canalitza la seva energia. Sempre està rossegant alguna cosa. No tolera bé estar sol. Pot arribar a ser massa bordador. Si no se’l educa bé pot tenir molt mal caràcter. El seu pèl necessita molta cura i les visites a la perruqueria canina son freqüents.

PER A SER UN AMO PERFECTE:
Des de ben petit se li ha d’ensenyar a el respecte pels béns i les persones.
Se li ha d’ensenyar quins objectes estan prohibits que mossegui, proveint-li objectes que si que pugui rossegar. No se l’ha de deixar massa estona sol a casa.
Ha de dedicar temps a jugar amb ell, ja que només així aconseguirà conèixer millor al seu gos. Necessita córrer diàriament per a ser feliç.

Característiques: 

     - Alçada a la creu: Mascles entre 62 i 70 cm. I femelles entre 60 i 68 cm.
     - Pel: Dens, molt fi, curt i llis. Hi ha una varietat de pel dur semillarg.
     - Color: Indeterminat (encara que es considera l’atigrat com el color més típic) més o menys fosc però amb bona pigmentació. 
     - Cap: Proporcionat amb la resta del cos, llarg i prim. La trufa és petita, humida i de mucoses negres.
     - Orelles: De base amplia, triangulars i molt primes cap a la punta, que és de forma rodona.
     - Cos: Rectangular, fort i flexible. Amb el pit molt desenvolupat i ventre molt recollit, donant sensació de fortalesa i agilitat.
     - Cua: Forta a la base la porten entre les cames, aprimant-se progressivament fins que acaba en una punta molt fina que arriba casi a terra.

GALGO ESPAÑOL



ORÍGENS:

Ja conegut a l’edat antiga pels romans, encara que se suposa que la seva arribada a península Ibèrica va ser molt anterior. Descendent dels antics llebrers asiàtics, es va adaptar a les planícies de la Península Ibèrica donant-li una morfologia pròpia. Es va exportar en grans quantitats a països com Irlanda i Anglaterra des de el segle XVI al XVIII i així s’ha convertit en l’avantpassat de molts altres llebrers, especialment del Llebrer Anglès. Utilitzat bàsicament per a la caça de la llebre a la carrera, actualment també s’ha convertit en un magnífic gos de companyia, per la seva docilitat i paciència.

CARÀCTER: 

Molt sensible, afectuós i una mica tímid. Com amb tots els gossos, però especialment en gossos sensibles, és fonamental una educació basada en el reforç positiu i no en el càstig.

QUALITATS:

S’adapten molt be a la vida en família, els hi encanta dormir llargues hores al racó més còmode de la casa i pràcticament no borden. Són molt afectuosos amb els nens.

DESAVENTATGES:

De vegades no suporten gaire be la soledat. Si s’han de passar moltes hores sols, és millor acostumar-los poc a poc o de joves, i si no donar-los la companyia d’un altre gos.

PER A SER UN AMO PERFECTE:

Donada la gran sensibilitat d’aquesta raça, no utilitzar mai mètodes aversius en la seva educació, acostumar-lo poc a poc a estar sol, i donar-li de tant en quan un bon passeig pel camp o la muntanya.

Característiques:

     - Alçada: Entre 33 i 41 cm a la creu.
     - Pes: Entre 14 i 18 kilos depenent de la mida.
     - Pèl: Curt, molt dens i resistent.
     - Color: Bicolor (blanc/marró) o tricolor (blanc/negre/marró).
     - Cap: Gran i potent en els mascles una mica més fina a les femelles.
     - Orelles: Grans orelles que pengen al costat de la cara amb la part baixa rodona.
     - Trufa: Sempre negre amb les foses nasals fortes i ben obertes.
     - Cua: Portada en posició vertical, forta a la base i estreta a la punta.
     - Musculatura: Molt desenvolupada a les potes i al tronc.
     - Longevitat: Entre 12 i 15 anys.

BEAGLE

ORÍGENS:

Cap al any 1600 apareix per primera vegada la paraula Beagle per definir un tipus molt específic de gos cercador i de rastre.

A partir de 1650 totes les famílies reials britàniques tenien les seves gossades particulars de Beagles i les utilitzaven per a la caça del conill, faisà, guineus etc..
Durant la segona guerra mundial la població de Beagles va decréixer enormement i es van extingir nombroses línees de sang. Els caçadors i criadors que van treballar per revifar la raça, van buscar nova sang i millors exemplars per homogeneïtzar-la, desapareixent els exemplars més petits i més grans, donant a la raça un format mitjà però fort i robust no molt alt de potes, però amb un aspecte proporcionat i ben quadrat.

Actualment el Beagle es continua utilitzant per a la caça, però ha acabat sent un gos de companyia molt apreciat pel seu fantàstic caràcter i la seva mida.

CARÀCTER:

Afectuós, alegre, simpàtic de veu harmoniosa, de cadells són molt juganers convertint-se en grans amics dels nens, gens agressius ni tímids i molt sociables. Són gossos molt valents però a la vegada sensibles i amb una gran intel·ligència.

QUALITATS: 

- Degut a la seva simpatia i sociabilitat, molt rarament un beagle es comporta de forma agressiva. Els hi agrada molt menjar; per aquest motiu a base de premis es pot aconseguir un gran nivell d’obediència. Tenen una veu molt melodiosa que no molesta quan borda.

DESAVENTATGES: 

- A vegades poden ser realment tossuts com tots els gossos de rastre. Necessiten força exercici físic i a poder ser córrer i rastrejar lliurement de tant en quan. Vigilar bastant la seva dieta ja que tenen tendència a l’obesitat.

PER A SER UN AMO PERFECTE:

- Fer que tingui diàriament una bona dosi d’exercici físic. No cedir mai als seus capricis(són uns veritables xantatgistes emocionals). Educar-lo a base de molts premis i així aprofitar la seva passió pel menjar. Ensenyar-li de molt petit el que pot mossegar i el que no. Deixar que es relacioni lliurement amb altres gossos.

Característiques:

     - Pèl curt
     - Sòlida ossamenta
     - Cara curta y xata
     - Orelles rectes
     - Cua naturalment curta
     - Color: lleonat, tigrat amb
     o sense taques blanques. 
     - Al voltant de 30 cm a la creu
     - Pes de 8 a 14 kilos
     - Longevitat : 12 anys

BULLDOG FRANCÈS

ORÍGENS:
Hi ha diferents hipòtesis però sembla que la més acceptada es que probablement el bulldog francès sigui el resultat de diversos encreuaments toy bulldogs provinents Gran Bretaña que varen ser creuats amb el Manchester terrier negre i foc i desprès van ser exportats a França, allà foren creuats al atzar, en els barris populars de París als anys 1880.
Inicialment el bulldog francés fou un gos del poble tenint com amos els carnissers i cotxers, però després va saber conquistar l’alta societat i el món artístic, gràcies al seu aspecte original i singular i al seu particular caràcter.

CARÀCTER:
Es tracta d'un animal mot sociable, alegre y juganer. La docilitat és el seu fort, son capaços de qualsevol cosa per agradar al seu guia. La seva facilitat per a comunicar-se amb els ésser humans es alta, més que amb els seus congèneres canins, que a vegades no entenen els seus missatges.

QUALITATS:
Es intel·ligent, molt actiu, fidel, tan sensible com sociable, fàcil de governar, molt afectuós, particularment amb els nens i la gent gran i, a més, té una característica molt notable: es un gos silenciós, rarament borda

DESAVANTATGES:
Es una raça molt susceptible, gelós i, per les seves característiques morfològiques es notablement roncador

PER SER UN BON PROPIETARI:
Cal  mimar-lo, però sempre conservant l’autoritat.
Se l'hi ha de parlar molt i deixar-lo estar a prop del seu amo, no tractar-lo com si només fos un gos.
No cedir sempre al seus capricis i no deixar-lo sol tot el dia, ja que necessita de la companyia dels humans.